Logopèdia

 

33

Metodologia
En arribar al nostre centre, realitzarem l’entrevista amb l’anamnesi del pacient i després es comença la valoració diagnòstica pertinent en cada cas: anàlisi de la veu, de la parla o del llenguatge, amb l’administració dels tests objectius o perfils psicolingüístics pertinents.
Un cop realitzada l’exploració, determinem el diagnòstic, informem dels resultats els pares o al propi pacient, en cas de ser adult, i proposem l’orientació terapèutica més adequada. Si ho desitja pot sol•licitar-nos un informe escrit.
La durada de les sessions i la freqüència de les mateixes és un criteri terapèutic. Tot i que, normalment la durada de les sessions amb l’adult o l’infant són de 45 minuts de manera individual.

Què tractem?
Comunicació i Llenguatge
Fluïdesa de la parla
Parla
Deglució
Altres Disfuncions Orofacials
Lectura i escriptura
Veu
Dicció
Neurologia i logopèdia


Comunicació i Llenguatge
“El llenguatge juga un paper fonamental en el desenvolupament intel•lectual.
Té una funció fonamental en la formació de noves estructures mentals, la transmissió del saber i la capacitat d’abstracció i generalització (fa possible l’adquisició de les experiències generades anteriorment). També és la base del pensament, permetent organitzar la percepció, la memòria, reflexionar sobre els objectes, deduir conclusions, desenvolupant totes les potencialitats del pensament”. (A. R. Luria, 1997).

Infantil
• Retard inicial o simple:
• Retard del llenguatge
• Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)
• Dificultats del llenguatge secundàries a síndromes específiques

Adults
• Afasia
• Demències


Fluïdesa de la parla
• Trastorns de la fluïdesa
o Tartamudesa evolutiva
o Tartamudesa, quequeig (disfèmia)
o Taquifèmia


 Parla
• Retard de parla
• Dislàlies: Alteració en la producció d’un so amb origen a l’eix auditiu o pràxic. És molt freqüent trobar nens o adults que pronuncien malament les /s/, les /rr/ o altres.
• Disglòssies: La producció de la parla està alterada com a conseqüència de malformacions o problemes orgànics.
S’ha d’emprendre un treball de rehabilitació per obtenir el millor rendiment possible dels òrgans articuladors per després generalitzar els nous coneixements. Si està indicada la correcció quirúrgica es durà terme un treball coordinat amb el professional responsable (otorinolaringòleg o maxil•lofacial).


Deglució
Deglució disfuncional (atípica) Moviments inadequats de la llengua i/o altres estructures durant la fase oral de la deglució. Poden dificultar el correcte desenvolupament de la dentició i la parla


Altres Disfuncions Orofacials
La respiració i la masticació determinen en gran manera la morfologia de la cara. Així, alteracions en aquestes funcions induiran desequilibris en el creixement facial.
Com a conseqüència el pacient respirarà per la boca i si és un nen en període de desenvolupament se’n deriven disfuncions musculars de llengua, galtes i llavis que determinen alteracions de la deglució de la forma del paladar i mandíbula, malposicions dentàries que comprometen la masticació, afecten a l’articulació temporo-mandibular (ATM), la competència labial i finalment l’articulació de la parla i l’estètica facial.
Un fre lingual curt, per altra banda, també pot afectar les funcions de la llengua.


Lectura i escriptura.
Trastorns de l’aprenentatge
Els trastorns de l’aprenentatge (TA) són una causa molt freqüent de fracàs escolar. Són trastorns del neurodesenvolupament (base neurobiològica), sovint amb un component genètic, que condicionen que un nen amb un nivell d’intel•ligència normal, malgrat rebre una instrucció adequada, no aconsegueixi avançar en un o més aprenentatges. Afecta a molts nens en edat escolar i no és exagerat afirmar que molt probablement existeixin alumnes amb TA en totes les aules. La prevalença se situa entre el 5 i 15% de la població en edat escolar.
Els TA persisteixen al llarg de la vida. Cal diferenciar-los de les dificultats transitòries que poden presentar alguns nens a l’inici de determinats aprenentatges. Les dificultats que presenten els alumnes amb TA són persistents i tenen una repercussió negativa en el progrés del nen durant tota l’escolaritat. Les característiques de cada TA, no obstant això, van a anar modificant-se segons el moment evolutiu i l’edat del nen.
Els baixos assoliments acadèmics, sumats a la incomprensió i els judicis equivocats sobre la falta d’esforç i de pautes educatives i familiars, porten a molts d’aquests nens i joves amb TA a altres problemes d’índole emocional. La baixa autoestima juntament amb els mals resultats escolars sovint els submergeixen en un cercle viciós de difícil orientació i nefastes conseqüències a nivell personal i social.
Font: L’Aprenentatge en la infància i la adolescència .Claus per evitar el fracàs escolar. Observatorio FAROS Sant Joan de Déu.
• Dislèxia
• Discalcúlia
• Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal (TANV)
• Disgrafia
• Disortografia


Veu
Rehabilitació de la veu:
Tècnica vocal


Dicció


Neurologia i logopèdia
• Patologies neurològiques (Afàsies, AVC, TCE, Parkinson, Huntington, Demències)
• Disàrtries: Trastorn de la parla causat per una lesió en el sistema nerviós central o perifèric i que afecta a la mobilitat, el to i la coordinació dels òrgans bucofonatoris. S’alteren els processos de la respiració, la fonació, la ressonància, l’articulació i la prosòdia. Sovint, el pacient que presenta disàrtria té dificultats també en la deglució dels aliments, dels líquids i/o de la saliva.
• Disfàgia. Dificultat en la progressió dels aliments des de la boca fins a l’estómac.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s