Blog

Rehabilitació de la veu

6864451211_f0b4ef2acf_o

Es recomana que qualsevol alteració a la veu que duri mes de deu dies sigui diagnosticada pel foniatra o otorinolaringòleg. Una disfonia pot aparèixer després d’un refredat o d’haver cridat o forçat la veu en una ocasió puntual. En aquest cas, pot tractar-se d’un procés agut que remet en pocs dies amb repòs vocal. Però si la veu resta alterada durant dos setmanes es tracta d’una disfonia crònica.
Persones que treballen cada dia amb veu, en ambients sorollosos, mestres, actors, cantants, etc. tenen mes risc de patir alteracions de la veu si no fan ús de la tècnica vocal adequada. Si la disfonia no es tracta i es continua l’activitat vocal poden aparèixer lesions a les cordes vocals com ara nòduls o pòlips. Quan la causa és l’abús vocal, cal fer una reeducació de la veu amb el logopeda per canviar els hàbits fonatoris del pacient i que aquest aconsegueixi parlar sense esforç ni cansament a la gola.

A vegades la veu ha estat alterada des de la infància per lesions de tipus congènit com ara uns quists a les cordes vocals. Aquests tipus de lesions provoquen un mal funcionament de la laringe i per tant un comportament de compensació i forçament durant l’acte de la fonació
La fonocirurgia pot estar indicada en segons quins casos (quan el foniatra vegi oportú i beneficiós la extracció de pòlips, quists, edemes, nòduls etc.). En aquesta situació es imprescindible tractar amb el logopeda abans i desprès de la operació per eliminar el mecanisme de forçament que ha provocat la lesió i per que aquesta no torni a aparèixer.
Per a diagnosticar correctament una disfonia i descartar lesions a la laringe necessitem una avaluació mèdica per part del metge foniatra o pel ORL, qui realitzarà una video-laringo-estroboscòpia (VLE) i proporcionarà una orientació terapèutica al logopeda per a que aquest dugui a terme la rehabilitació amb el pacient.
Al nostre equip compta amb la col•laboració de la metge foniatre Mª Pilar Murtró Ayats, membre de………

En altres ocasions, la disfonia és secundaria a processos d’origen neurològic a nivell del SNC (com per exemple el deteriorament de les funcions laríngies a causa de malalties neurodegeneratives com el Parkinson, etc.). S’ha de tenir en compte aquesta circumstància i començar una intervenció logopèdica per mantindre preservades les funcions laríngies el màxim temps possible i frenar el deteriorament provocat per la malaltia de base. També pot ser deguda a alteracions del SNP (per exemple, paràlisis de les cordes vocals). En aquest cas, amb el logopeda es tractarà de rehabilitar la funció valvular de la laringe. En alguns casos la veu es pot arribar a recuperar completament de forma bastant ràpida sobretot si el tractament s’inicia precoçment.